06 de juny 2005

El got d'aigua (II)

La Judit entra al pis d’estudiants i sense temps de reaccionar, la Marta li llança un got d’aigua a la cara.

-Però què fas? Que t’has tornat boja?

-Això és pel què li has fet al Pere.

-Com? Què li he fet jo al Pere? –diu la Judit tot afanyant-se a omplir un got, disposada a contraatacar...

Nota: el Pere riu.

02 de juny 2005

Dilema o el got d'aigua.

La Marta entra al pis d’estudiants i sense temps de reaccionar, el Pere li llança un got d’aigua a la cara.

-Però què fas? Que t’has tornat boig? –l’escridassa sense saber com reaccionar.

-No.

-I doncs, es pot saber a què ve això?

La Marta s’ha eixugat la cara amb un dels draps de cuina que li queien més a mà. Ara s’afanya a omplir un got i està disposada a contraatacar.

-És ben senzill -li replica ell. Quan he entrat abans al pis, la Judit m’ha llençat un got d’aigua a la cara i quan he intentat tornar-m’hi, tota l’estona s’amagava de manera que m’era impossible encertar-li de ple el rostre tal com m’havia esquitxat ella.

-I jo què hi pinto en aquesta història?

La Marta s’apropa amb la tassa ben plena, però el Pere amaga el cap entre els braços. Sembla infranquejable. Li pot llançar per sobre i li deixarà els braços i el clatell ben xops... però moralment no se sentirà satisfeta. Vol llançar-li a la cara, com li ha fet a ella.

-Doncs que vist que m’era impossible tornar-m’hi, igual que ara et passa a tu, que per molt que forcegis no m’aconseguiràs mullar la cara; he optat per una alternativa: he fet veure que ho deixava córrer i que perdia la batalla. Però amb la idea que quan arribessis tu, m’hi podria tornar!

-Però és ella qui t’ha mullat, no pas jo!

-Sí, però si tu ara tens la oportunitat de tornar-t’hi llançant-li un got d’aigua a la Judit, que de ben segur que l'agafaràs desprevinguda.

-Però a mi la Judit no m’ha mullat pas... has sigut tu i no ella...

-Pensa-hi bé. Si tu ara li llences a ella enlloc de mi, s’haurà tancat el cercle. Tothom haurà llençat i rebut un vas d’aigua. Tots haurem guanyat i haurem perdut. No hi haurà ni vençuts ni vencedors.

-Però ets tu qui m’ha tirat l'aigua a la cara i no pas ella!

-mmm... en certa manera. Pensa que si la Judit no m’hagués mullat a mi, jo no t’hauria tirat l’aigua a sobre.

-No em convenç... –la Marta dubta, i en Pere veu que ja la té mig guanyada.

-I què pretens fer? Esperar aquí davant fins que et cansis? Jo no em mouré, ja pots esperar!

La Marta veu que així no aconseguirà tornar-s'hi, i a més a més perdrà un preciós temps discutint del que malauradament no disposa: demà ha d’entregar el treball d’història del coneixement.

-D’acord, em sembla just. On és ara ella?

-Sabia que podíem arribar a un tracte... em sembla que ha quedat per fer un cafè amb els de la classe, però ja fa un parell d’hores, o sigui que suposo que deu estar al caure.

En Pere es va enretirant mica en mica recuperant-se lentament de la posició encarcarada en la que havia quedat. La Marta és a la inòpia. Quan es desperta, deixa el got sobre la taula i renega

-Bé, com a mínim frega-ho tu.

-Sí, sí, és clar... –s’afanya en Pere.


Pregunta: si A ataca B, B ataca C i C ataca A. Estan en paus, o tots estan enfrontats entre ells? (considerant atacs de la mateixa magnitud i que no tenen per què ser físics... donem per exemple el sentit “roba deu euros a” a la paraula “ataca”).

01 de juny 2005

Primer missatge

Començo aquest blog una mica desorientat, sense saber què escriuré, quins temes tractaré i, el què és més greu, sense l'esperança que l'invent duri gaire... a veure com surt tot plegat!

A sobre, s'acaba de fondre una bombeta...