14 de novembre 2008

Cançó d'amor (carnal i en català)

Cant 1. Introducció

Follem en català, perquè és la nostra llengua
i de qui ens engendrà fent cavalcades d'egua:
la mare que ens parí.
Follem en català, perquè el nostre parlar
del pare vam sentir, quan en esbufegar
de s'eina vam sortir.


TORNADA:
Folleu hereus a batzegades!
pubilles feu grans xarrupades
i sadolleu-vos amb passió
d'aquesta llet que dolça adolla,
així com neix de dona folla
de sa cloïssa un brollador.
------------

Follem en català, senyors i senyoretes!
que per poder estimar, i magrejar unes tetes
no cal usar manlleus.
Follem en català, senyores i senyors,
i fem-lo respectar amb tots els seus honors
alcem-lo fins als Déus!

TORNADA

Follem en català, calents amics i amigues,
la boca ens hem d'omplir de fal·lus i de figues,
conill, moixó i perdiu.
Follem en català, deixem-nos de vergonyes:
del sabre i del parrús no se n'admeten conyes,
el català és ben viu!

TORNADA


Cant 2. De l'èpica

Enorgullim-nos de la nostra aimada història
que de la tita n'ha sabut fer més que glòria
i que sos conys són com d'Olesa la passió.
Il·lustres noms com el poeta Verdaguer:
no fou muntanya mes prové d'un semaler
l'objecte i font d'inspiració del Canigó.


TORNADA:
Cardem profund! Cardem amb ganes!
Cardem-nos totes les setmanes!
vespres, matins, tardes i nit,
perquè si quan la mort ens troba
ens vol trobar sense la roba,
més val que ens trobi a punt al llit.
Oimés, si aquesta es fa l'estreta
i d'en Caront és petiteta
la que s'amaga als seus eslips,
que tots haguem quadrat la caixa
amb qui tenim sota la faixa:
assegurem d'estar ben tips.
------------

Folla, amor! ens incitava n'Ausiàs March,
el noble mestre del pardal tan i tan llarg
que amb estocades les portava fins als nimbus.
També tenim en Cerverí que de Girona
en cantaria la cançó d'omplir la xona,
sigui manxant o realitzant un cunnilingus.

TORNADA

I recordem que amb gran suors a nostres terres
Papes i reis han combatut nombroses guerres,
guerres d'amor de posició horitzontal.
Com que el rei Jaume es concebí per un miracle,
per evitar problemes ell tingué el pinacle
tostemps ben prest a una estocada vaginal.

TORNADA


Cant 3. Conclusió

Continuem doncs fidelment eixa cadena:
quan procreem fem-ho conscients d'aquesta ofrena
que amb tot l'amor li llegarem al nostre infant.
Que els primers mots que el nostre fruit pugui sentir
vulgars o cultes, siguin tots en llemosí
(i si és plaer sols perquè ho fem, 'nem practicant).


TORNADA:
Vailets serveu les tradicions
claveu els claus fins els collons!
Que mai no manqui una cigala!
Serveu amigues el costum
la fava useu, que en surti fum,
de la petxina feu-ne gala!
-------

I no us talleu ni us reprimiu quan feu el coit!
(potser no anava equivocat el pobre Freud,
quan postulà que no es pot fer res de millor?).
P'rò tanmateix si us estimeu aquesta vida
aneu amb compte i no us fieu mai de la SIDA
i quan folleu desconeguts feu-ho amb condó.

TORNADA

Minyons amb fembres, amb xicots o amb tots plegats,
també mestresses amb mullers xumant forats,
o potser sols amanyagant-la al vostre cau,
perquè si algú li ve de gust muntar una orgia
només podríem objectar si no ens convida:
a dins del catre cadascú du a qui li plau.

TORNADA


Cant 4. Coda

De Salses surt a Guardamar,
de Fraga arriba fins Maó:
quan us poseu a gemegar
gaudiu de vulva o de colló,
no us pas prengueu com fet burlesc
ans exalteu en Muntaner:
si amb figa uniu mà de morter
fruïu-ne en bell catalanesc!


Lo Cardayre del Llobregat


Poema escrit originalment a http://www.lescroniques.blogspot.com/ per al grup "Follem en Català" del Facebook.

Es permet la seva reproducció, sempre que sigui sense finalitats comercials.

10 de setembre 2006

2006 - 2056

Any 2006. Preu base: 1.199$. 0.1Ghz més de velocitat: 120$. 2.0Ghz, 180$. Millora de programari: 119$. Pantalla ultraplana: 119$ més. Doble de RAM: 188$. Disc dur de 80Gb, seran 40$ més. Si el volem de 100Gb, 100$ més. Pantalla gràfica de marca: 79$. Connexió sense fils: 23€ més. Si a més a més volem Bluetooth: 39$ més. Amb router, seran 69$. Li afegim impressora? 114$. Però vull la més nova! 204$ més...

Any 2056. Preu base: 1.199$. QI per sobre la mitjana: 120$. Per sobre de 110, 180$. Sense malalties genètiques: 119$. Tria del sexe: 119$ més. Altura lleugerament superior a la mitjana: 188$. Ulls blaus, seran 40$ més. Si els volem verds, 100$ més. Sense calvície: 79$. Cabell ros: 23€ més. Si el volem pèl-roig: 39$ més. Complexió atlètica, seran 69$. Li afegim impressora? 114$...

25 de juliol 2005

La capsa

El Pere remena els calaixos per fer una mica d'ordre en el caos de papers que fa setmanes, potser -segur- mesos, que s'amunteguen a cop d'això ja ho endreçaré demà. De cop es troba un escrit que el sorprèn. La lletra sembla seva, és com el resultat d'una d'aquelles paranoies d'altres hores de la matinada, però no ho podria assegurar. Mira a banda i banda del paper. Està escrit amb llapis. I comença a llegir. A un cantó hi posa:

La Capsa (el títol està subratllat amb el llapis)

La capsa no estava ni oberta ni tancada. No era pas rodona, però tampoc tenia forma quadrada. La capsa tenia un color d'aquells difícils de definir. No era grisa, però tampoc era de qualsevol color que es pugui descriure en poques paraules.

La capsa tenia frontisses. D'això sí que en tenia. Però estaven completament oxidades. Les frontisses per contra, no estaven pas rovellades, si és que tenia frontisses, la capsa.

La capsa era gran, hi podia cabre ben bé una capsa igual que ella a dins, encara que hi cabria ben justet. La capsa era d'un material eteri, indefinit. Les parets no eren ni primes ni gruixudes, sinó que tot el contrari.

La capsa en definitiva era (pensava, la capsa?). Però potser ni això. Potser havia sigut. O qui sap si només era una invenció. En tal cas... hauria sigut o no hauria sigut?


I a l'altra cara hi diu:

Les joies (aquest títol també està subratllat)

Jo hi guardava joies, a la capsa. Joies impalpables, emocionals, imaginàries... com potser la capsa mateixa. Qui ho sap. On deu parar la capsa aquella?

La capsa mai estava ni oberta ni tancada. I les joies mai eren ni a dins ni a fora. Potser podríem pensar que n'hi havia trossos a dins i trossos a fora... però de fet costava de distingir l'interior de l'exterior, de la capsa.

La capsa no havia sigut mai ni rodona ni quadrada, potser per facilitar cabuda a les joies. Les joies tampoc eren rodones ni quadrades. Però malgrat tot no cabien a la capsa. Potser era degut a la forma d'aquesta.

La capsa, igual que els joies, tenia un color difícil de descriure. Les joies també. O tampoc, ara no ho sé. Les joies no s'oxidaven ja que eren fetes dels materials més purs. Purs com l'amor (als diners). Malgrat tot, sovint se'ls hi havia de donar brillantor, a les joies. Abrillantar-les i netejar-les de tant en tant per treure'ls la capa de rovell que, potser, se'ls hi acumulava.

La capsa me la va regalar un parent. Les joies la vida. O era al revés?


El Pere s'ha quedat astorat després de llegir això. Segurament ho ha escrit ell..., però no ho podria assegurar...

06 de juny 2005

El got d'aigua (II)

La Judit entra al pis d’estudiants i sense temps de reaccionar, la Marta li llança un got d’aigua a la cara.

-Però què fas? Que t’has tornat boja?

-Això és pel què li has fet al Pere.

-Com? Què li he fet jo al Pere? –diu la Judit tot afanyant-se a omplir un got, disposada a contraatacar...

Nota: el Pere riu.

02 de juny 2005

Dilema o el got d'aigua.

La Marta entra al pis d’estudiants i sense temps de reaccionar, el Pere li llança un got d’aigua a la cara.

-Però què fas? Que t’has tornat boig? –l’escridassa sense saber com reaccionar.

-No.

-I doncs, es pot saber a què ve això?

La Marta s’ha eixugat la cara amb un dels draps de cuina que li queien més a mà. Ara s’afanya a omplir un got i està disposada a contraatacar.

-És ben senzill -li replica ell. Quan he entrat abans al pis, la Judit m’ha llençat un got d’aigua a la cara i quan he intentat tornar-m’hi, tota l’estona s’amagava de manera que m’era impossible encertar-li de ple el rostre tal com m’havia esquitxat ella.

-I jo què hi pinto en aquesta història?

La Marta s’apropa amb la tassa ben plena, però el Pere amaga el cap entre els braços. Sembla infranquejable. Li pot llançar per sobre i li deixarà els braços i el clatell ben xops... però moralment no se sentirà satisfeta. Vol llançar-li a la cara, com li ha fet a ella.

-Doncs que vist que m’era impossible tornar-m’hi, igual que ara et passa a tu, que per molt que forcegis no m’aconseguiràs mullar la cara; he optat per una alternativa: he fet veure que ho deixava córrer i que perdia la batalla. Però amb la idea que quan arribessis tu, m’hi podria tornar!

-Però és ella qui t’ha mullat, no pas jo!

-Sí, però si tu ara tens la oportunitat de tornar-t’hi llançant-li un got d’aigua a la Judit, que de ben segur que l'agafaràs desprevinguda.

-Però a mi la Judit no m’ha mullat pas... has sigut tu i no ella...

-Pensa-hi bé. Si tu ara li llences a ella enlloc de mi, s’haurà tancat el cercle. Tothom haurà llençat i rebut un vas d’aigua. Tots haurem guanyat i haurem perdut. No hi haurà ni vençuts ni vencedors.

-Però ets tu qui m’ha tirat l'aigua a la cara i no pas ella!

-mmm... en certa manera. Pensa que si la Judit no m’hagués mullat a mi, jo no t’hauria tirat l’aigua a sobre.

-No em convenç... –la Marta dubta, i en Pere veu que ja la té mig guanyada.

-I què pretens fer? Esperar aquí davant fins que et cansis? Jo no em mouré, ja pots esperar!

La Marta veu que així no aconseguirà tornar-s'hi, i a més a més perdrà un preciós temps discutint del que malauradament no disposa: demà ha d’entregar el treball d’història del coneixement.

-D’acord, em sembla just. On és ara ella?

-Sabia que podíem arribar a un tracte... em sembla que ha quedat per fer un cafè amb els de la classe, però ja fa un parell d’hores, o sigui que suposo que deu estar al caure.

En Pere es va enretirant mica en mica recuperant-se lentament de la posició encarcarada en la que havia quedat. La Marta és a la inòpia. Quan es desperta, deixa el got sobre la taula i renega

-Bé, com a mínim frega-ho tu.

-Sí, sí, és clar... –s’afanya en Pere.


Pregunta: si A ataca B, B ataca C i C ataca A. Estan en paus, o tots estan enfrontats entre ells? (considerant atacs de la mateixa magnitud i que no tenen per què ser físics... donem per exemple el sentit “roba deu euros a” a la paraula “ataca”).

01 de juny 2005

Primer missatge

Començo aquest blog una mica desorientat, sense saber què escriuré, quins temes tractaré i, el què és més greu, sense l'esperança que l'invent duri gaire... a veure com surt tot plegat!

A sobre, s'acaba de fondre una bombeta...